Té un arc, no només partides
Classificació, rivalitats i una final amb públic. És la mateixa inversió en material que un joc solt i un resultat completament diferent.
Esdeveniments Esportius
Un torneig és una competició entre diversos participants o equips que s'enfronten per rondes eliminatòries o per lligueta fins a decidir un guanyador.
Tornejos claus en mà: futbolí, dards, ping pong, pòquer o consoles amb quadre, arbitratge i final en directe.
Organitzem tornejos complets: material, quadre de competició, arbitratge, marcador i final en directe, en futbolí, dards, ping pong, pòquer, videojocs, arcades o jocs d'habilitat.
La diferència entre posar un futbolí i muntar un torneig de futbolí és enorme, i no és al material. Un futbolí solt entreté qui passa; un torneig amb quadre, rondes i final té un arc narratiu: hi ha una classificació que segueix tothom, rivalitats que es creen en vint minuts i un moment final amb públic al voltant. És la mateixa inversió en material i un resultat completament diferent.
El que cal afegir és organització. Un quadre de competició ben fet, amb rondes que encaixin en el temps disponible, un àrbitre que resolgui els dubtes, un marcador visible que tothom pugui consultar i un horari clar de quan juga cadascú. Sense això, el torneig es converteix en una llista de noms que ningú no recorda i partides que no comencen.
El disseny del quadre depèn del temps. Amb dues hores i setze participants, eliminació directa; amb una tarda sencera i trenta, fase de grups i creuaments. Calculem la durada mitjana de cada partida i muntem el quadre cap enrere des de l'hora a la qual ha d'acabar la final, que és el que garanteix que no s'allargui i acabi deslluïda.
Funciona molt bé en esdeveniments d'empresa, en clubs, en bars i locals, i en qualsevol context on hi hagi un grup estable que es conegui. I té un avantatge afegit: es pot fer en diverses sessions al llarg de setmanes, cosa que converteix una activitat puntual en alguna cosa que es comenta durant un mes.
Classificació, rivalitats i una final amb públic. És la mateixa inversió en material que un joc solt i un resultat completament diferent.
Partim de l'hora a la qual ha d'acabar la final i muntem les rondes cap enrere. És el que evita que el torneig s'allargui i acabi deslluït.
Algú que resolgui dubtes i un marcador visible que tothom pugui consultar. Sense això, el torneig es dissol en partides que no comencen.
Quin joc, quants participants, quant temps hi ha i si va per equips o individual.
Rondes, durada de partida, horari i sistema de puntuació, calculat cap enrere des de la final.
Material, marcador visible i àrbitre que porta el ritme i resol els dubtes durant tot el torneig.
Final en directe amb públic al voltant i lliurament de premis amb classificació completa.
El que la gent recorda d'un torneig no són les seves pròpies partides: és la final. I tanmateix és la part que més es descuida, perquè a aquella hora ja ha marxat mig grup o l'activitat s'ha allargat i hi ha pressa. Una final jugada en un racó sense ningú mirant malgasta tota la feina prèvia.
Per això muntem el torneig perquè la final passi en un moment en què tothom hi continuï sent, amb el marcador projectat, públic al voltant i, si el context ho permet, algú narrant. Són deu minuts que converteixen una activitat entretinguda en l'anècdota que es continua explicant setmanes després.
Des de vuit fins a seixanta-quatre amb un sol quadre. Per sobre convé muntar diverses taules en paral·lel o dividir en grups amb finals separades, perquè les rondes no s'eternitzin.
Entre dues i cinc hores segons participants i disciplina. Ho calculem cap enrere des de l'hora de la final: si teniu tres hores, ajustem el format perquè hi càpiga sense retallar sobre la marxa.
Sí, hi va inclòs. És la peça que més es nota: sense algú que resolgui dubtes, controli temps i anunciï les rondes, el torneig perd ritme i acaba en discussions.
Sí, i en empreses sol funcionar millor. Els equips es formen barrejant departaments a propòsit, cosa que dona al torneig un valor afegit més enllà de l'entreteniment.
Sí, en format lliga al llarg de setmanes. És una fórmula que funciona molt bé internament perquè manté la conversa viva durant un mes en lloc d'una tarda.