Espectacle de Tambors Taiko Japonesos per a esdeveniments

Taiko (太鼓?) engloba una varietat d'instruments japonesos de percussió. Al Japó, el terme es refereix a qualsevol tipus de tambor, però fora del Japó, el terme se sol utilitzar per referir-se a qualsevol dels diversos tambors japonesos anomenats wadaiko (和太鼓?) i a la forma de presentació del taiko anomenada kumi-daiko (組太鼓? lit. "col·lecció de tambors"). El procés de construir taiko varia entre els productors, però la majoria inclou la confecció i definició de la força del cos del tambor, escollint una superfície per a la pell del tambor i estirant-la acuradament per sobre del tambor per crear una tensió apropiada.

El taikô té un origen mitològic al folklore japonès i sembla ser un estil de tambor d'origen japonès. Escrits històrics van documentar que joves homes japonesos van ser enviats a Corea per estudiar el kakko, semblant al taiko en alguns aspectes. Es considera que el taiko va ser introduït al Japó a través de la influència cultural coreana i xinesa entre 300-900 d.C. Alguns tambors de taiko són semblants als trobats a l'Índia, Tailàndia, Vietnam i altres cultures, cosa que suggereix que van existir influències del sud-est asiàtic. Evidències arqueològiques suggereixen que el taiko ja existia al Japó des del període Kofun. La seva funció va variar durant la història, tenint funcions de comunicació, acció militar, acompanyament teatral, cerimònia religiosa i presentacions en festivals. A l'època contemporània, els tambors de taiko van ser la base de certs moviments socials de minories tant dins com fora del Japó.

La tradició del kumi-daiko al Japó, que es caracteritza per una presentació conjunta amb diferents tambors, es pot datar de 1951 a través de l'obra de Daihachi Oguchi i va continuar amb grups reconeguts mundialment com el Kodo. Altres estils de presentació també van sorgir de comunitats específiques al Japó. Grups actius de presentació de kumi-daiko són actius no només al Japó, sinó també als Estats Units, Austràlia, Canadà i Brasil.

Les presentacions de taikô consisteixen en molts components, com ritme tècnic, forma, adherència de la baqueta, roba i instrumentació. Generalment, els grups fan servir diferents tipus de nagadō-daiko (長胴太鼓?) en forma de barril així com shime-daiko (締め太鼓?) més petits. A més dels tambors, molts grups fan servir les veus i instruments de corda o de vent com a acompanyament.